L’anunci de la dimissió del president de la Diputació de Lleida “per la pèrdua de suport” dins del seu propi partit després de la seva detenció en una operació anticorrupció és un fet positiu però insuficient per a l’assumpció de responsabilitats derivades del cas i la necessària neteja de institucions públiques.

Als que volen tapar la corrupció amb l’estelada cal recordar-los que aquest cas no va iniciar-se en cap redacció de cap mitjà de la caverna mediàtica espanyola sinó que tot comença amb motiu d’una disputa dins de la junta d’accionistes d’una empresa constructora (M y J Gruas), adjudicatària de diferents obres de la Diputació, en la que l’advocat de l’empresa parla obertament de pagaments a Reñé en concepte de comissions i que aquestes afirmacions van quedar recollides en una acta notarial instada per un accionista minoritari.

Cal recordar també que Reñé, a banda de president de la Diputació (amb els vots de CiU, ERC, PSC i UA) i alcalde de Fondarella, és president del PDeCAT a Lleida. El fet que el PDeCAT sacrifiqui la peça important del seu organigrama territorial és un indicador de fins a quin punt el partit tem veure’s esquitxat per la trama políticoempresarial  que, presumptament, convergeix en la figura de Reñé.

La dimissió de Reñé és un pas positiu, conseqüència d’haver-se destapat el cas, però no ha de ser un punt i final a l’hora d’assumir responsabilitats. Al contrari, cal exigir que les investigacions arribin fins al final i que, amb la màxima celeritat possible, i que totes les persones que es demostri que han estat implicades en pràctiques irregulars que vampiritzen els recursos públics paguin les seves accions penalment i, en el cas dels que ocupen càrrecs públics, també ho facin políticament amb el seu allunyament de les poltrones i de l’accés al diner públic.