El punt dels pressupostos es va iniciar el debat de les esmenes presentades per ERC i el PP. D’aquestes només les primeres van acabar votant-se. La CUP va votar favorablement les esmenes presentades pels republicans que, en resum, s’avenien força amb el què hem defensat reiterades vegades al ple: eliminar partides d’ajuts directes de presidència, susceptibles d’atorgar-se amb criteris gens clars, per a programes i convocatòries públiques d’ajuts amb unes bases específiques clares. La proposta d’ERC no va prosperar al no tenir el suport de cap altre grup polític, tret de la CUP, i  a continuació es va iniciar el debat del pressupost tal com l’havia presentat l’equip de govern.

A continuació transcrivim la intervenció del diputat Joel Jové:

“1. L’any passat vam votar en contra del pressupost i part (una petita part) de la motivació del vot el vam centrar en el principi de prudència que enguany no ens cal esgrimir perquè ara, després de 15 mesos a la institució amb l’experiència que et dóna haver-hi passat tot un curs polític, tenim clar que vam encertar i tenim molt clar el vot d’avui

2. Votarem en contra. I votarem en contra sense presentar esmenes ni parcials ni totals al pressupost (i m’avanço al que preveig que lícitament em retraureu) per diversos motius:

1. Un de molt primari i elemental és que no ens agrada perdre el temps ni fer feina en va. Els motius que farem servir per a justificar el vot ja els hem expressat reiteradament en diversos plens i comissions d’aquest darrer any, sense que es prenguessin en consideració i tampoc s’han tingut en compte en la confecció d’aquest pressupost. Per tant, absolutament res ens fa pensar que presentades en forma d’esmena, les nostres propostes hagin de prosperar.
2. D’altra banda perquè més que parlar d’esmenes concretes hauríem de parlar d’una esmena a la totalitat ja que aquest pressupost només esmenat parcialment difícilment podria rebre la nostra aprovació
3. Una esmena a la totalitat que, perquè no dir-ho, és poc a l’abast del nostre grup per la limitació purament tècnica d’un grup a l’oposició amb un sol diputat i sense la maquinària pròpia de tècnics de la casa a disposició per a l’efecte. Una limitació que, sense anar més lluny, es veu exemplificada en moltes de les esmenes que es presenten avui (veure esmenes del PP...)

3. I votarem en contra del pressupost (i entrem en matèria) perquè hi veiem massa elements negatius i massa pocs (molt pocs) de positius:

1. El considerem un pressupost continuista i sense augments clars en les poques partides socials que contempla. Més tard m’hi referiré
2. Conté partides o blocs de despesa que entenem clarament sobrealimentats (ara ve el moment en que se’ns acusa de populisme però tant és, ens limitarem a mostrar el nostre desacord i a dir xifres...). Per exemple:
   1. Els sous dels electes amb forquilles d’entre 75mil i 40mil euros anuals en els casos de les dedicacions exclusives que creiem que caldria reduir ben bé a la meitat. Una partida, aquesta, que segurament també es podria reduir si hom fos conseqüent i sincer pel que fa al % de la dedicació... Tots els electes que teniu dedicació exclusiva i que a més a més ocupeu altres càrrecs als vostres ajuntaments, per exemple, dediqueu el 100% de jornada a la casa? Si més no, ho posem en dubte.

2. Els sous dels càrrecs eventuals o de confiança i especialment aquells que, alerta!, estan desenvolupant funcions directives ja sigui a presidència o a organismes autònoms. Aquí hi tenim forquilles d’entre 55mil i 70mil euros que també caldria reduir dràsticament
3. Les dietes. Entenem que també és una partida clarament sobrealimentada que caldria reduir. Només que els menús del dia que es fessin fossin de 10 o 12 euros enlloc de 30 com sovint acostumen a ser i només que enlloc d’anar al Ferreruela o a la Huerta, s’anés a fer el menú de qualsevol altre restaurant de la zona o als restaurants on la majoria de nosaltres anem quan els diners amb què paguem són nostres és evident que les quanties pressupostades per a l’efecte podrien ser menors. I no, no parlem de pocs diners...

4. Les despeses de representació, protocol, relacions públiques i cerimonials o la publicitat institucional. Destaquem en aquest punt el contracte de més de 3,1 milions d’euros per als pròxims dos anys a l’agència Carat España per a “serveis de planificació, negociació i inserció de publicitat en els mitjans de comunicació de les campanyes de turisme i institucionals de la Diputació de Lleida i els seus organismes autònoms”. Ens semblen, si més no, xifres excessives

3. Seguim esgrimint motius per a justificar el nostre vot contrari. Hi ha partides que no compartim com els 68 mil euros destinats al Patronat de la Muntanya de Montserrat (vam explicar-ho en un Ple a raó d’una moció que hi vam presentar i ja vam argumentar al respecte amb el suport a la proposta de més d’un grup) o les ajudes de 180 mil euros i de dubtosa utilitat a l’aeroport d’Alguaire que és un equipament de contrastada i demostrada poca viabilitat
4. L’ús indegut que entenem que es fa de la partida 42090 de més de 17 milions d’ingressos  titulada “Altres transferències corrents de l’Administració General de l’Estat – PTE Sanitat”. Ens hi vam esplaiar molt al Ple de l’any passat i l’argumentació és la mateixa. El sindicat CGT també presenta al·legacions cada any en aquest sentit i estem en la seva mateixa línia. És aquesta una partida finalista que l’Administració de l’Estat transfereix a la Diputació per al manteniment de centres sanitaris de la seva titularitat que creiem que hauria d’anar íntegrament al Departament de Salut de la Generalitat atesa la transferència que la pròpia Diputació ha fet a la Generalitat dels centres sanitaris de la seva titularitat.

I no només no es fa sinó que estem parlant d’una partida a la que sempre acudim a l’hora de finançar projectes (tinguin o no tinguin vinculació amb la sanitat o la salut pública). I d’aquesta manera ens trobem que d’ella en pengen partides que no tenen res a veure amb la sanitat o amb la salut pública com el finançament dels socorristes de les piscines municipals, la gestió municipal de l’aigua, els serveis socials o el macroprojecte del CREBA i la facultat de veterinària.

Val a dir, en aquest punt, que no és que estiguem en contra del manteniment de moltes d’aquestes partides si no que denunciem que es paguin amb aquests diners. Pensem, per tant, que en molts casos caldria mantenir-les però fora d’aquesta partida d’ingressos. En són exemples, el conveni amb Benestar Social per ajudar als serveis socials de les EELL que ens sembla molt bé, l’ajut institucional per a pal·liar els efectes de la crisi sobre la salut, el programa d’aigües, les ajudes per activitats i/o equips sanitaris que es transfereixen al Departament de Salut de la Generalitat i, fins i tot també, les ajudes als ajuntaments per a pagar als socorristes de les piscines (efectivament, sense aquestes ajudes, ens trobaríem amb més d’una piscina tancada...).

Però hi ha, això sí, altres partides que si bé poden semblar positives, entenem que no són prioritàries i pensem que en caldria revisar la seva viabilitat fora de la partida d’ingressos que ens ocupa. En són exemples els ajuts a ajuntaments i consells per promoure hàbits saludables (això es tradueix a equips esportius, cursets de ioga, dansa i altres propostes similars), els ajuts a ONGs i sí, també, els edificis i equipaments de Veterinària i CPA i, per suposat, un projecte que considerem sobrer com el del BUS de la Salut.

4. I com que no tot és negatiu, no volem acabar sense posar en valor alguna de les coses que si que creiem que s’acosten a allò que hauria de ser l’administració dels diners de la Diputació. Celebrem, per tant, AQUELLS PLANS I PROGRAMES D’ATORGAMENT D’AJUDES DIERECTES ALS MUNICIPIS EN BASE A CRITERIS OBJECTIUS I TRANSPARENTS (encara que sovint els criteris siguin millorables)

• Pla de camins
• Ajuts llars d’infants públiques
• AJUTS PER TRANSPORT ESCOLAR i MENJADOR
• Programa inversions gestió aigua dels municipis

I aprofitem per demanar una vegada més es camini cap aquí i ens allunyem d’allò a què estem acostumats i que tant sovint hem criticat que són les ajudes i subvencions directes que es donen des de presidència o Junta de Govern i que no queden clarament estipulades sota criteris objectius i de concurrència pública. Dit planerament: més objectivitat i menys dit”

El vot de la CUP va ser l’únic que va oposar-se als pressupostos de CiU. Curiosament ERC, malgrat haver-se-li rebutjat totes les esmenes presentades, va abstenir-se en la votació. Aquest fet va provocar la dimissió d’un dels seus diputats provincials, l’alcalde d’Alcarràs Miquel Serra, que s’havia manifestat favorable a votar-hi en contra.