La moció de la CUP va debatre’s conjuntament amb una altra del PDeCAT on es proposava l’adhesió de la Diputació al Pacte Nacional pel Referèndum.

En la seva la intervenció el diputat de la CUP, Joel Jové, va manifestar que  “el sentit de ser principal d’aquesta moció és justament allò que auguro que els grups polítics espanyolistes d’aquesta Diputació criticaran (bé, una de les coses que criticaran perquè estic convençut que en seran moltes més).

I em refereixo a insistir en el fet de fer partícip al món municipal del que entenem que ha de representar un dels fets més cabdals de la nostra història. Ho fa la moció que aquest grup presenta i ho fa la moció que presenta CiU, que també celebrem i que, malgrat som absolutament escèptics a que es pugui concretar qualsevol acord amb l’Estat Espanyol en la qüestió que ens ocupa, rebrà el nostre suport.

El 6 d’octubre de l’any passat el Parlament de Catalunya va aprovar la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència. Aquesta aprovació, no ho cal dir, respon a la legítima convicció de la majoria de diputats i diputades del Parlament de Catalunya:

• Que el dret a decidir rau en tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya
• Que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret aplicable a Catalunya
• I que un referèndum d’autodeterminació és una via absolutament vàlida -per pacífica i democràtica- per a resoldre l’actual conflicte polític

I tant convençuts s’està d’aquestes tres premisses, i sabent a més a més que són compartides per una majoria molt clara de catalans i catalanes, que es considera que aquest referèndum d’autodeterminació cal celebrar-lo tant si és amb el permís de l’Estat Espanyol com si no

En aquest sentit, entenem també que les amenaces del govern espanyol de suspendre l’autonomia i decretar-hi l’estat d’excepció fan que no es pugui descartar la possibilitat que s’impedeixi físicament o mitjançant la coacció, l’exercici del dret a vot de catalans i catalanes. Un fet que entenem que suposaria la delegació d’aquest dret a un Parlament català que quedaria legitimat per adoptar qualsevol decisió inclosa la Declaració Unilateral d’Independència.

I derivada d’una declaració d’independència ja sigui per la via del referèndum o de la declaració unilateral, se’n desprèn la constitució de Catalunya en República i se’n desprèn també, i sobretot, l’inici d’un procés constituent que ens ha de portar a definir quin model de país volem. Un debat constituent complex que, com apuntem a la moció, ha de ser ampli, plural i eminentment participatiu fet des de baix i amb la participació activa dels ajuntaments (les institucions més properes a la ciutadania)”

La moció de en suport del referèndum i el procés constituent es va aprovar per 19 vots a favor (CUP, PDeCAT i ERC) i 6 en contra (PSC, UA, PP, Cs). La d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum va rebre els mateixos vots favorables, 4 abstencions (PSC i UA) i 2 abstencions (PP i Cs)