Candidatura d'Unitat Popular

Territorial Ponent-Pirineus

La Diputació de Lleida exigeix l'alliberament dels presos polítics

La Diputació de Lleida va aprovar amb els vots de CiU, ERC i la CUP una moció exigint la posada en llibertat dels presos polítics catalans Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. El Psc va arremglerar-se amb les tesis de Cs i no només va votar contra la moció sinó que va justificar l'empresonament de Sànchez i Cuixart al·legant que la sedició era un delicte molt greu i explicant la història de la secretària judicial que, segons ells, va veure's obligada a sortir per la teulada.

Text de la moció:

 

El passat dilluns 16 d’octubre la jutge de l’Audiència Nacional espanyola Carme Lamela va decretar presó provisional sense fiança per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, tal com havia demanat prèviament la fiscalia.

 

El mateix dia que des del govern de la Generalitat es reiterava la porta oberta al diàleg en la resposta al requeriment fet per la Moncloa, a l’altra banda es feien nous passos cap a la supressió de l’autonomia, i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i es prenia una decisió judicial que tornava a fer que l’Estat espanyol detingués a persones per les seva ideologia política.

 

L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament i donar veu al poble posa en greu risc els valors propis de tota societat democràtica.

 

Els arguments de la jutge instructora per acordar l'empresonament de Sànchez i Cuixart es va basar en el risc de fuga, el risc de reiteració delictiva i l'alta probabilitat de destrucció, alteració o ocultació de proves. En aquest sentit, la interlocutòria va al·legar que davant "la rellevància de la gravetat del delicte i de les penes aparellades" podrien tenir la temptació de fugir.  I destaca a més, que el 20 de setembre, davant del Departament d’Economia de la Generalitat, Sànchez i Cuixart es van "alçar" com a "principals promotors i directors" de les concentracions, i que també van negociar amb els guàrdies civils "encoratjant i dirigint l'acció dels congregats".

 

D’altra banda, el fet que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ordenés lliurar la medalla al mèrit policial a la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, uns dies abans que es fes càrrec de la investigació per sedició del  president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart afegeix al reguitzell de dubtes sobre la neutralitat de l’estament judicial en la lluita contra el procés, que fins ara s’ha plasmat sobretot en la coordinació gairebé mil·limètrica entre la fiscalia i el govern espanyol.

 

És per tot això que davant per tant, de tots aquests fets es proposen els següents

 

 

 

ACORDS

 

  1. Expressar el nostre suport al president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sanchez i al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonats per un presumpte delicte de sedició, segons la interlocutòria de la jutge de l’Audiència Nacional d’Espanya.

 

  1. Exigir la immediata posada en llibertat dels dos càrrecs empresonats ja que el delicte de què se’ls acusa és desproporcionat.

 

  1. Denunciar l’escassa qualitat democràtica d’un Estat que fa un ús partidista de les institucions judicials i emet judicis polítics contra els màxims representants de les dues organitzacions independentistes que durant els darrers anys han mobilitzat centenars de milers de persones als carrers sense cap incident violent.

 

  1. Instar a les institucions i organismes europeus a reaccionar davant de la vulneració flagrant, per part de l’Estat espanyol, dels principals fonaments d’un estat de dret, la manca de separació de poders i per tal de garantir les llibertats bàsiques de la ciutadania europea.

 

  1. Trametre els acords d’aquesta moció a les presidències dels Governs de Catalunya, d’Espanya, a la Comissió Europea i al Consell d’Europa; a les presidències dels Parlaments de Catalunya i d’Europa; a les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional de Catalunya; i a l’Audiència Nacional espanyola.