Els grups defensors del supremacisme lingüístic espanyol van argumentar el seu vot contrari en una suposada defensa dels drets lingüístics dels parlants de les tres llengües oficials, que impediria que cap de les tres llengües tingués la consideració de preferent. No cal ser un expert en sociolingüística per a saber que si una llengua minoritzada no disposa de mesures que la facin necessària per al conjunt de la població no es pot revertir un procés de substitució lingüística.

Des de la CUP donem suport a totes les mesures que vagin encaminades a fer de l’occità la llengua d’ús social majoritari a l’Aran. Mesures que, de fet, pensem que haurien d’anar molt més enllà de declaracions d’oficialitat i de llengua preferent i encaminar-se al desplegament de reglaments d’usos lingüístics en àmbits concrets i dotant les institucions araneses dels recursos necessaris per a la normalització i, per tant, rebutgem una sentència que elimina la condició de llengua preferent a l’occità de l’Aran amb l’argument fal·laç de tractar de manera igualitària les diferents llengües oficials, quan és obvi que donar el mateix grau de protecció a una llengua minoritària i minoritzada que a una llengua majoritària o dominant suposa mantenir o agreujar les condicions que han portat a un procés de substitució lingüística amb unes conseqüències gravíssimes a l’Aran, i encara més al conjunt d’Occitània