Si fem un cop d’ull al catàleg de carreteres de Catalunya, que conté la relació i classificació de les carreteres tant de la Generalitat com de les diputacions, evidencia, entre altres, dues situacions:

• Una distribució territorial força desigual de les xarxes bàsica i comarcal (que inclouen les principals vies de comunicació i que són de la titularitat de la Generalitat, la majoria, o de l’Estat, en el cas d’una part de vies de la xarxa bàsica). Aquest fet és lògic atenent els forts desequilibris demogràfics i econòmics, i en conseqüència de trànsit, existents al nostre país. Lògicament aquesta desigual distribució de la xarxa bàsica i comarcal comporta una desigual distribució territorial de la dotació pressupostària en matèria de carreteres, tant a nivell d’inversions com de manteniment, per part de les administracions de l’Estat i de la Generalitat.

• L’existència de municipis que no disposen de carreteres incloses en cap de les tres xarxes descrites a la Llei de carreteres i que han d’accedir-hi per camins de titularitat municipal.

Aquesta darrera mancança hauria de solucionar-se amb la incorporació, ta com preveu el Reglament general de carreteres,  dels camins actualment municipals “que comuniquin el nucli de més població del municipi amb la xarxa de carreteres” a la xarxa local, que és de titularitat de les respectives diputacions. Aquesta integració a la xarxa local, però, no es produeix perquè prèviament cal adequar els camins a les característiques tècniques exigides per a que es puguin considerar carreteres i les administracions locals no disposen de prou recursos, especialment en municipis de muntanya, poc poblats i extensos.

Per això i atenent que la majoria de camins d’aquestes característiques són en comarques on la Generalitat fa menys inversió en matèria de carreteres la moció considera que la millor manera de solucionar les greus mancances d’aquest municipis és que l’adequació de les vies d’accés a aquests nuclis anés a compte de del Departament de Territori i Sostenibilitat i que posteriorment s’incorporessin a la xarxa local, per tal d’alliberar els municipis de les despeses de manteniment.

La moció presentada fa referència a pobles que es troben en una situació concreta –la que fa referència a la condició de nucli més poblat de cada municipi- perquè aquest supòsit està contemplat al Reglament general de carreteres de Catalunya com a motiu per a incorporar una via a la xarxa local de carreteres i és l’únic dels previstos per a aquesta finalitat que és aplicable a la totalitat de municipis. La majoria de pobles que reuneixen aquestes dues condicions (ser el nucli més poblat del seu municipi i tenir l’accés per una via de titularitat municipal) són en zones de muntanya (Aran, comarques de l’Alt Pirineu, Solsonès, Noguera).

Hi ha moltes altres problemàtiques en matèria de carreteres (com la dels petits nuclis de població que es troben molt allunyats de la capital del municipi, la de les vies de titularitat de la CHE, els que tenen accessos per vies d’altres demarcacions, etc...) que requereixen solucions específiques.

A la columna de la dreta trobareu l’enllaç amb el text complet de la moció.